Els primers artefactes de càlcul, es remunten a 3000 a.
Els xinesos van desenvolupar l'àbac, amb aquest realitzaven càlculs ràpids i complexos.
Els xinesos van desenvolupar l'àbac, amb aquest realitzaven càlculs ràpids i complexos.
La calculadora de major difusió va ser la desenvolupada pel filòsof Blaise Pascal, que va desenvolupar la seva Machina Aritmètica (Pascalina) el 1642. Aquesta calculadora estava basada en una sèrie d'engranatges i rodes dentades (igual que els comptaquilòmetres dels cotxes).
El següent gran pas en el perfeccionament de les màquines calculadores va donar el 1671 el matemàtic alemany Gottfried Wilheim Leibnitz. Els elements claus en la màquina de Leibnitiz eren els cilindres escalonats. Podia multiplicar, dividir i obtenir arrels quadrades.
L'any 1994 es construeix el primer ordinador, l'ENIAC tenia 19.000 tubs de buit, 1500 relés, 7500 interruptors, centenars de milers de resistències, condensadors i inductors i 800 quilòmetres de filferros, funcionant tot a una freqüència de rellotge de 100.000 cicles per segon. Tenia 20 acumuladors de 10 dígits, era capaç de sumar, restar, multiplicar i dividir, i tenia tres taules de funcions. L'entrada i la sortida de dades es realitzava mitjançant targetes perforades. Podia realitzar unes 5000 sumes per segon. Pesava unes 30 tones i tenia una mida equivalent al d'un saló de classes. Consumia 200 quilowatts de potència elèctrica i necessitava un equip d'aire condicionat per dissipar la gran calor que produïa.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada